Grànuls de quefir |
Doncs bé, el quefir també és un aliment probiòtic; de fet sovint s'anomena quefir al ferment composat de bacteris i llevats amb el qual fermentem la llet, produint "llet quefirada". Per tant, el ferment no queda incorporat a la llet, com passa en el iogurt, sinó que queda sempre separat. El ferment del quefir te l'aspecte semblant a una coliflor.
Aquesta llet quefirada te una composició diferent al iogurt, i per tant unes propietats també diferents. Mentre que el iogurt que consumim és de fabricació industrial, el quefir encara conserva una el·elaboració artesanal, malgrat ja hi ha alguna cadena de hipermercats que l'ofereix; està per veure si les seves propietats es mantenen quan el comercialitzes a l'engròs. A més a més la distribució del quefir sempre ha estat sense ànim de lucre: si l'utilitzes, el ferment va creixent, i quan el sobrant o bé el llances o bé el regales a algú.
La llet quefirada comparteix amb el iogurt les propietats dels aliments probiòtics, però potenciats. Amb una tassa al dia de seguida es noten els efectes: més resistència a els constipats i grips, millor digestió, solució de problemes intestinals crònics deguts a mala qualitat de la flora intestinal (gasos, diarrees, estrenyiment...).
A hores d'ara hi ha abundant informació sobre el quefir a la xarxa: forma de preparació, conservació, tipus, receptes, aplicacions per la curació de malalties concretes..., així que ara parlaré només de la meva experiència personal amb el quefir.
El conec des de fa uns vint anys, malgrat no l'hi usat de forma ininterrompuda. Ara porto uns quatre anys prenent-lo pràcticament cada dia. El vaig buscar per Internet doncs volia reforçar les meves defenses: cada hivern m'engripava de mala manera, amb recaigudes, antibiòtics, i baixes laborals, de forma que sovint quedava fotut més d'un mes, i n'estava tip. Ja havia provat la taronjada diària, els suplements vitamínics, els gargarismes, res: tot inútil. A banda de que tampoc em funcionaven gaire be el budells. En quan vaig començar amb el quefir, quina diferència! Ara encara me'n constipo, però són refredats suaus, sense febre, ni baixes laborals (no n'hi agafat cap més) ni metges, ho passes en una setmaneta i prou! I els problemes intestinals també són història.
En el meu cas actualment el preparo amb 1/4 de litre de llet desnatada, que deixo fermentar a temperatura ambient d'un dia per l'altre; una estona abans de consumir-lo el poso al refrigerador, i en quan el trec l'hi afegeixo una mica de sucre morè i canyella. Queda com un iogurt per beure, jo el trobo agradable.
També hi experimentat amb la llet de soja i la llet d'ametlles quefirades, que són interessants per la gent que no tolera la llet de vaca. Es poden fer i queden bones, només que queden més espeses, ja no es poden beure fàcilment; a banda no se si les propietats benèfiques es mantenen al mateix nivell. Hi ha qui diu que sí, hi ha qui diu que no.
Cada dues setmanes separo el ferment sobrant (en bones condicions es reprodueix ràpid, doblant la quantitat en aquest temps) i el venc a preu simbòlic per Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada